Asociación de Amigos del Cine Clásico presenta el documental 'Con la pata quebrada'

Repaso de la papel de la mujer en el mundo del cine desde los años 30 a la actualidad

La Asociación de Amigos del Cine Clásico presenta el documental 'Con la pata quebrada' el domingo, 9 de marzo a las 18:00 h., en el Centro Sociocultural. Tomando fragmentos de 180 películas españolas de ficción y documentales, el director Diego Galán, sigue la evolución de la imagen de la mujer en el cine español desde los años 30 del siglo pasado hasta la actualidad.

Un montaje dinámico y cargado de humor que estuvo nominado en la categoría Mejor Película Documental en la pasada edición de los Premios Goya.

La iniciativa Deporte Escuela de Valores recibe el premio Cátedra Investigación y Desarrollo Aplicado en Psicología

Por el proyecto: 'El papel del psicólogo en una institución deportivo municipal

Este pasado sábado, 1 de marzo, la iniciativa Deporte Escuela de Valores recibió el premio Cátedra de Investigación y Desarrollo Aplicado en Psicología por el proyecto: 'El papel del psicólogo en una institución deportiva municipal, programa Deporte Escuela de Valores de L'Eliana' elaborado por Santiago López, psicólogo del deporte de la Asociación de Clubes Deportivos de l'Eliana, e Irene Checa, profesora de la Universidad de Zaragoza.

El Colegio de Psicólogos de la Comunitat Valenciana hizo entrega del premio en su Sopar de la Fraternitat 2014, celebrado en la Real Sociedad Valenciana de Agricultura y Deportes. Este acto es una de las citas más importantes del año entre la comunidad psicóloga de la Comunitat Valenciana.

La iniciativa municipal Deporte Escuela de Valores, puesta en marcha por la Concejalía de Deportes y la Asociación de Clubes Deportivos de l'Eliana, a través del gabinete de psicología de la asociación, tiene como objetivo fomentar la transmisión de valores a través de la práctica del deporte.

Santiago López agradeció el premio, además de a su compañera Irene Checa, a todos los compañeros de gremio, al equipo de la Asociación de Clubes Deportivos de L' Eliana, a la Concejalía de Deportes y Ayuntamiento de L'Eliana y a todos los que han colaborado en esta iniciativa. Además destacó la importancia de la figura del psicólogo dentro del ámbito municipal y, en este caso, la dirigida al mundo del deporte tanto de base como de competición.

MONOGRÁFICO

CHRISTINE DE PISAN ¿UNA FEMINISTA AL SEGLE XIV?

por Víctor Iñurria


Els maximalismes són en multitud d’ocasions la causa de la majoria dels Problemes, (Insalvables???) què els dirigents humans, (Els Grans Germans) ens venen en el Mercat dels Interessos, quan jo crec que la veritat es clou realment dins d’una dita popular:En la verema del món, cadascú intenta omplir la seua cistella,nodeixant cap xanglot per al cabàs de l’altre.

És per això que, d’una manera totalment oberta i imparcial, vull manifestar quina va ésser la meua sorpresa en introduir-me per primera vegada en el coneixement d’un tema, del qual mai havia sentit parlar-ne, ni a la Universitat ni als mitjans de comunicació tradicionals. Em referisc a la vida, obra i exemple de Christine de Pisan, aportant ara i ací aquesta informació, què considere podria ésser la base d’altres estudis més profunds i puntuals, a les nostres terres, si més no.

Tradicionalment s’ha acceptat la “Badoqueria” segons la qual, la dona no podia ésser obrer de la construcció, igualment que no podia realitzar treballs per als quals es requerira una capacitat física, de la qual només els homes n’eren dipositaris.

Jo diria que, qui així opina no ha degut veure les pescadores gallegues, les llauradores castellanes en la sega o espigolant els rostolls, les dones andaluses en l’arreplegada de l’oliva, les valencianes en les naus d’encaixonat de fruita, les basques com a centre de la vida del “Baserri”, o casa de llavor tradicional, ocupant-se dels animals i col·laborant en les tasques rurals, i així a les diverses contrades dels camps d’Ibèria.

Aquestes han estat les nostres tradicionals “mares” i “iaies”.

Així doncs, em pregunte: Com podien “els seus homes” dir que no tenien força i no servien per a treballs durs?, Els pareixia poc dur i atendre totes eixes tasques i a més ser sabata, pilar, o pedra cantonera de la casa?

Aquells que hagen viatjat per les terres de l’Est d’Europa o per Àsia, hauran pogut veure les dones treballant damunt les bastides, conduint màquines de tota mena i inclús trencant unitats d’obra amb compressors.

No vaig a entrar en disquisicions antropològiques sobre “L’Home i La Dona”, però sí vull defendre, cóm les diferències biològiques que puguen separar els dos gèneres de l’espècie humana, passen més aviat per uns tabús socials, els quals culturalment i en interès “d’algú” s’han anat fixant en el subconscient col·lectiu.

Algú ha comparat quantes dones estudiaven la carrera d’Aparellador, o la d’Arquitecte, o tantes altres, fa tan sols 25 anys, i quantes les estudien ara?

christine

La dona ha anat trencant llaços, recuperant Drets i Valoració de sí mateixa enfront dels limitadors històrics, demostrant l’erroni d’eixos conceptes castradors de possibilitats.

Com deia una cançó de la meua joventut, “Codo con codo al caminar”, hem d’acceptar que encara resta molt per caminar, però podem i devem avançar en l’obtenció d’un Món Millor, al qual cadascú aporte allò per al que estiga més dotat, compartint-lo generosament amb la resta de la societat.

Sí, ja sé que és un pensament “quasi utòpic”, però si al Món de les Idees i dels Desitjos no es pot pretendre la Utopia, On voleu que ho fem?. Cal fixar els límits ben lluny, per tal que encara que no els abastem, puguem avançar sempre.

Ara i ací, i com a homenatge a totes eixes dones que històricament han treballat al costat de l’home, i inclús cobrint moltes de llurs carències, vull parlar d’una d’elles, qui al Segle XIV, va ésser un prototip d’autosuficiència i valentia, en un món al qual les dones de les altes esferes eren simples adorns decoratius de la Cort, quan no esclaves dels grans senyors, “gaudint” d’una incultura supina.

Aquesta dona es va dir Christine de Pisan, i encara que a Espanya no és massa coneguda, en altres parts del món s’han realitzat inclús estudis monogràfics en diverses universitats, valorant la seua posició davant la societat que li envoltava.

He pogut localitzar una preciosa miniatura pel que a la meuaprofessió es refereix, a la qual, junt ambd’altres dones seguidores del seu exemple, se la veu amb la paleta a la mà i la gaveta de morter al costat, col·locant blocs en la construcció d’un edifici que va realitzar, tot i que fora a nivell tan sols creatiu, a guisa de refugi per a les dones. Crec que tan sols per eixa imatge ha valgut la pena estudiar la seua personalitat i exposar-la al coneixement general, des d’un punt de vista ampli, lliure i professional.

Christine de Pisan, va ser filla de Tomasso de Pizzano, Metge i Astròleg Venecià, qui li va donar una sòlida instrucció clàssica (filosofia, història, grec, llatí, etc.), cosa molt estranya per a una dona de la seua època.

Va nàixer a Venècia l’any 1.364, però es va traslladar, a l’edat de 5 anys, a la Cort del rei Francès Charles V, quan son pare va ésser anomenat astròleg-metge i secretari del Rei.

Als 15 anys es va casar amb el noble de la Picardie, Etienne du Castel, tenint amb ell tres fills. Malauradament el matrimoni va durar tan sols 11 anys, en morir el seu marit l’any 1.390, any en què també va morir son pare, i atès que el seu protector, el rei Charles, havia mort el mateix any del seu matrimoni, es va trobar amb la pèrdua de tots els beneficis que l’alt estatut, del qual la seua família gaudi en la Cort reial, li assegurava.

De sobte es va trobar vídua i amb la responsabilitat de tres fills, sa mare i inclús una neboda.

Va ésser invitada per Henry IV, rei d’Anglaterra, així com per Galeazzo Visconti, Tirà de Milà, perquè visqués en llurs respectives Corts, com tantes altres dones ho feien, realitzant un “Magnífic” paper de Gerro, Àmfora o Figureta de Porcellana, en llurs Salons i Festes.

Ella es va negar fermament i va decidir seguir vivint a França, a laqual considerava la seua terra, utilitzant per a això la seua àmplia cultura,començant a escriure tant en prosa com en vers.

Va treballar incessantment i des de l’any 1.397 fins al 1.403 va escriure 15 llibres i gran quantitat d’assajos, els quals, degudament enquadernats, segons manera ocuparien més de 70 volums.

És de destacar el gran èxit que va suposar el “Llibre dels Fets i Bons costums del Savi Rei Charles V” escrit per encàrrec del Duc de Burgundy, Philip de Bold el 1.404.

pizan-01

També cal destacar llibres com:

- “Les Epístoles d’Othea”, 
- “El Llibre de la Pau” sobre l’educació dels prínceps,
- “El Llibre de la Ciutat de les Dones” de 1.405
- “El Llibre de les Tres Virtuts” també conegut com “El Tresor de la Ciutat de les Dones” de 1.406,
- “La Carta a Isabel de Bavière” a la qual es va dedicar a rehabilitar aquella dona que havia estat difamada pel “Roman de la Rose”.

Al camp de la poesia cal destacar els seus llargs poemes com ara:

“El Llibre de les Mutacions de la Fortuna”,
“El Camí del Llarg Estudi”,
“El Llibre de les Cent Històries de Troia”, etc.

Enamorada de França va ésser colpejada al fons del seu ser per l’assassinat de Lluïs d’Orleans, escrivint en 1.410 les “Lamentacions d’una Guerra Civil” i posteriorment “El Llibre dels Fets, de les Armes i Cavalleria” que va ser un dels primers llibres traduïts a l’anglès.

Amargada pels horrorosos fets de la Guerra dels Cent Anys, es va retirar en 1.418 a un Convent, tot i que encara el 1429 va escriure el seu últim poema “Himne a Joana d’Arc”, lloant aquesta heroïna i morint a l’any següent 1.430.

Més lleugeres, gràcils i clares varen ésser les seues balades i rondalles.

Feminista radical?.

No sembla que avui podríem classificar-la així, però la veritat és que ella va prendre com a bandera la defensa dels drets de les dones front a les posicions de l’època, enfrontant-se clarament als autors del “Roman de la Rose”.

Va ser la primera dona de França que va viure de la seua ploma, essent referent per a moltes altres dones. La seua personalitat va lluir amb llum pròpia en un món de foscor, pugnant per obrir finestres al futur i a noves tendències.

Un exemple impactant, és el poema al seu fill, que transcric en versió anglesa.

Christine al seu Fill:

I have no great fortune, my son,
To make you rich.
In’ place one
Here llaure some lessons I have learned—
The finest things I’veu ever earned.
Before the world has born you far,
Try to know people as they llaure,
Knowing that will help you take
The path that keeps you from mistake.

Pity anyone who is poor
And aquestands ‘in’ rags outside your door
Help them when you hear them cry!!
Remember that you, remolque will die.
Love those who have love for you
And keep your enemy ‘in’ view:
Of allies none ca have remolque many,
Small enemies there llaure not any.

Never enllose what the good Lord gave
To this, our world remolque much enslaved:
The foolish rush to end their lives
Only the steadfast
soul’ survives.

Traducció lliure:

No tinc gran fortuna, fill meu,
per a fer-te ric. En el seu lloc
ací hi han algunes lliçons que he après.
Les millors coses que sempre he obtingut.
Abans que el món et porte lluny,
intenta conèixer la gent com és,
sabent que t’ajudarà a prendre
el camí que t’allunye d’error.
Compassió per a qualsevol que siga pobre
i estiga parat en parracs a la teua porta
Ajuda’ls quan els sentes cridar!!
Recorda que tu també moriràs.
Ama els qui t’amen
i mantín el teu enemic a la vista:
Aliats ningú no pot tindre massa
Enemics menuts no existeixen
Mai no perdes el que el bon Déu va donar a
aquest nostre món massa esclavitzat:
Els estúpids corren cap al final de les seues vides
Només els ànims ferms sobreviuen.

O també aquesta curta Rondalla en francès de l’època:

Dure chose est a soustenir
Quant cuer pleure et la bouche chante
Et de faire dueil és tenir,
Dure chose est a soustenir

Faire li fault qui soustenir
Veult honneur qui mesdisans han,
Dure chose est a soustenir.


Traducció lliure:

Dura cosa és mantindre’s
Quan el cor plora i la boca canta
I cal mantindre el duel.
Dura cosa és mantindre’s.
Erra qui mantindre
Vol honor, i freqüenta la maledicència
Dura cosa és mantindre’s.


pizan-02

Espere que aquestes lletres servisquen, com a mínim, per a establir contacte amb la coneixença d’una dona, de la qual l’empenta i personalitat n’és exemple per al món actual, tant pel que fa a la posició davant els paranys de la vida com al fet d’ésser referència històrica en la concepció i construcció d’una ciutat amb característiques especials com era la Ciutat de les Dones.

Aquesta dona és estranyament ignorada a Espanya per més que, al meu entendre, en té molt que aportar als valors humans, en una societat com la nostra, tan en mans de “Els Grans Germans”, que ens diuen com i de quina manera hem de viure i comportar-nos.

Víctor Iñúrria Montero (Aparellador i Arquitecte)

El Tren Faller portarà este dissabte la diversió als carrers de L'Eliana

Partirà del carrer Crist del Consol a partir de les 18:00 h.

Després de l'èxit de participació de la Cavalcada del passat cap de setmana, aquest dissabte 8 de març el Tren Faller recorrerà els carrers del municipi per a transmetre alegria i diversió a tots els veïns.

Serà a partir de les 18:00 hores i el recorregut serà molt semblant al de la Cavalcada: partirà del carrer Crist del Consol per a continuar per Verge del Carme, Marquès de Càceres, Molí, Major, General Pastor, València, Francisco Alcaide i carrer Puríssima, per a acabar a la plaça del País Valencià.

Ja a la nit, les quatre comissions falleres de l'Eliana, després de participar en el Tren Faller, continuaran la festa en els seus respectius casals.

Est serà l'últim dels actes fallers abans de la plantà dels monuments, que tindrà lloc els dies 13 i 14 de març.

L'Eliana celebra la jornada 'Mujer y Deporte'

Los actos terminarán con la elaboración de las tradiconales paellas

Este sábado, 8 de marzo, la Concejalía de Servicios Sociales, con la colaboración de la Asociación de Clubes Deportivos, celebra la jornada 'Mujer y Deporte' en el Polideportivo de L'Eliana para conmemorar el Día Internacional de la Mujer. Las actividades comenzarán a partir de las 10:00 h. con la bienvenida y recepción de los participantes en el Polideportivo para comenzar una marcha reivindicativa por las calles de nuestro municipio.A continuación todos juntos volverán al Polideportivo Municipal para asisitir a la conferencia 'Cuida tu corazón' a partir de las 12:00 h.realizada por la nutricionista y dietista Laila Bennani.

La jornada continuará con las tradicionales paellas en el mismo recinto. La organización facilitará la leña para su preparación y los asistentes deberán aportar la paella, los ingredientes, los soportes y los utensilios.

Puedes ver el programa completo dedicado a la mujer durante el mes de marzo si pinchas AQUÍ



Revólver actúa en los conciertos de Fallas 2014

El viernes 7 de marzo en los Jardines de Viveros

Tras 25 años de trayectoria sobre los escenarios y grandes éxitos como 'Si es tan solo amor', 'El roce de tu piel' o 'El Dorado', el cantante y compositor de Revolver, Carlos Goñi, actúa para el público valenciano este viernes 7 de marzo dentro de su gira 'Enjoy'. El cantante ha afirmado que en El Conciertazo Amstel Fallas va a sorprender a más de uno que todavía lo tiene asociado a los conciertos acústicos. La cita es en los Jardínes de Viveros y Goñi acutará junto a Sidonie y Rulo y la Contrabanda. Las puertas se abren a las 18:00 h.

Vivaleliana! ha tenido la oportunidad de hablar con Carlos Goñi, a través de Nacho Herrero de Ràdio Túria, tan sólo unos días antes de su presentacióln.

¿Qué estilo de música podremos escuchar en el próximo trabajo que estás preparando?

El disco es duro y continua la línea de 'Enjoy'. El cuerpo me pide seguir a trio y en eléctrico. Estoy disfrutando muchísimo con este concepto y quiero plasmarlo en el próximo disco.

Haciendo un poquito de historia ¿qué supuso el primer Basico?

En ese disco confluyeron una serie de cosas que al final hicieron que el disco fuera un éxito porque todo el mundo hizo bien su trabajo. En todas las listas que salen de discos clásicos siempre aparece el Basico.

Creo que encontraste la banda definitiva en Argan y se consolidó con Comité y con Enjoy; ¿es así o me equivoco?

Absolutamente. Sin desmerecer a los músicos con los que he trabajado a lo largo de mi carrera. Tenemos mucho bagaje de hacer conciertos en acústico. Al pasar a eléctrico el resultado es tremendo.

¿Cómo fue la preparación de 21 gramos?

Tuve una crisis antes de grabarlo y estuve a punto de abandonar la música y dedicarme a la fotografía. Pero me di cuenta de que a los dos días me exigiría en la fotografía lo mismo que en la música y tendría el mismo problema. Vi la película 'Lugares Comunes' y una frase de ese filme me dio todo el disco: "El conocimiento y la experiencia te provocan tristeza"

¿Cómo está funcionando Revolver a trio?

Llevamos 52 conciertos en esta gira, es increíble como suena. Me sorprende encima del escenario Manuel Bagües con su bajo y la batería de Julian Nemesio. El cuarto Revolver es Mat Sena, nuestro técnico de sonido, que hace que sonemos de forma demoledora.

¿Qué vamos a ver el viernes en el 'Conciertazo de Fallas'?

La banda está mejor que nunca. Nunca he oído comentarios tan positivos después de los conciertos. El concierto será un poquito más corto debido a que tocan Sidonie y Rulo y la Contrabanda antes, pero será concentrado y duro.

Más artículos...