Pepe Balaguer, com li solen cridar tots, va arribar a l'Eliana fa més de 40 anys. Nascut a València l'any 48, el seu primer contacte amb el poble va ser de molt jove, quan visitava a la seua tia en Montesol. “Era un xalet d'estiu dels de llavors, en el qual passava molts diumenges i algunes temporades”.
Lesionat de medul·la després d'un accident de trànsit, Pepe va decidir no quedar-se parat a casa i fer tot el que estiguera en les seues mans per a aconseguir una millora de la seua vida i del de totes aquelles que es trobaven en la seua mateixa situació i sentien la necessitat de continuar integrats en la societat.
L'any 82, Pepe Balaguer funda la ‘Associació de persones amb lesió medul·lar i altres discapacitats físiques’ – ASPAYM – en la ciutat de València. Un col·lectiu que presideix i que en l'actualitat s'ha estès a totes les províncies de la Comunitat Valenciana. Feliçment casat des de fa 30 anys amb Teresa García, té un fill de 25, i tant per a ell, com per a a seua família, comenta amb un gran somriure:“l'Eliana és el nostre poble. Un lloc del que estem molt orgullosos de pertànyer per adopció, elecció i cor” .
En quina part de l'Eliana vius?
Jo estic al costat de la meua dona i el meu fill des de sempre en Entrepins. Allí ens sentim meravellosament bé, molt tranquils, prop del bosc, amb una parada de metro accessible, que ara utilitze més que mai des que ja no puc conduir, per a traslladar-me a València. Entrepins és un lloc de l'Eliana preciós, pel qual solc passejar cada vegada que puc acompanyat de la meua dona.
Justament s'ha celebrat a l'Eliana i en tota la Comunitat Valenciana la setmana de la mobilitat? Com veus des de la teua perspectiva el municipi en el qual resideixes?
La veritat és que prou acceptable. L'Eliana ha fet avanços sobretot en el seu casc urbà amb la peatonalització de la plaça, alguna cosa que es va poder fer amb el pla de Zapatero. A més en la major part dels comerços i llocs públics l'accés no és impossible per a nosaltres. Encara que és clar que hi ha algunes coses tindrien necessàriament que millorar. No ocorre el mateix en algunes urbanitzacions per les quals ens és molt difícil desplaçar-nos cap al poble en el qual volem i ens ve de gust fer vida social, cultural o comprar en el comerç local. En l'Av. de les Delícies per exemple, encara que amb voreres àmplies i renovades cal fer moltes marrades per les jardineres, per a passar ja siga a peu o en el carret de rodes, i l'encreuament per la carretera de Riba- Roja, solament pots travessar-ho amb moltíssima paciència, precaució, temps a més d'ànim clar.
Estàs en ASPAYM ja molts anys com a associat i com a president. Quin és l'objectiu del teu col·lectiu? Quants associats sou?
ASPAYM és una associació declarada d'utilitat pública des de la seua creació en 1982. El nostre objectiu és el de millorar la vida i procurar la integració dels lesionats. Exactament no ho sé quants som, però entre les tres províncies podrem sumar fàcil al voltant d'1.300 persones. La més gran és València amb 900 socis, on està la seu principal, seguida d'Alacant en la qual fa dos anys obrim també delegació i la que menys associats té és Castelló.
A propòsit de la ‘Setmana de la Mobilitat que s’ha celebrat fa només uns dies. Què creus que és el més important per a fer una ciutat amb una mobilitat sostenible a més d'accessible i adaptada per a tots?
El més important comença pels fonaments que és l'educació. L'educació i la consciència que hem de moure tots. Crec que educar als arquitectes i enginyers en aqueixa consciència és molt important també. Cal construir la ciutat, les voreres, les cases, el comerç i el transport per a tots. Cal eliminar les barreres per a poder transitar tots. Em complau veure que l'Eliana té aqueixa consciència, encara que estiguen presents encara alguns inconvenients importants.
Què feu exactament en la vostra associació?
Moltíssimes coses. Des de programes d'oci, passant per consultes mèdiques fins a esport. Hem signat convenis molt importants amb l'administració, creat la ‘Escola Esportiva Tres Rodes’. ASPAYM vol que tots els seus membres estiguen en la societat i para açò estem sempre reivindicant la màxima atenció. Proporcionem informació i assessorament especialitzat.
Els polítics són sensibles?
Indubtablement. Tots els polítics ho han sigut i ho són. A la nostra associació l'han tractat sempre molt bé. També és cert que les nostres formes mai han sigut agressives. Per a tot es necessita paciència, temps i un somriure. No tinc queixa de cap d'ells. Ens escolten. Ací a l'Eliana també. Saben que necessitem estar incorporats en la vida social.
Parlant de l'Eliana i per a tancar aquesta entrevista podries resumir què significa aquest poble per a tu?
L'Eliana és tot. Ací viu molt a gust i sóc feliç. Estic encantat amb el meu poble i orgullós de la seua gent. Sempre em fan sentir-me molt bé.