El Aguijón es una sección de opinión en la que los participantes pueden exponer con total libertad su punto de vista sobre temas de actualidad y de interés que afectan a nuestra comunidad. Vivaleliana!, pretende ofrecer a sus lectores, claridad, libertad de crítica y argumentos, tomando partido, eso sí, con el debido fundamento y respeto, sobre las cosas que pasan a nuestro alrededor.
Vivaleliana! no se hace responsable de las opiniones vertidas sino que serán responsabilidad única de las personas que las escriben y firman.

La notícia del President del Govern, Mariano Rajoy, de suspendre el valor acadèmic de les proves d’avaluació final de 4 ESO i 2n de Batxillerat fins que s’arribe a un pacte educatiu no és l’anunci que volia escoltar la comunitat educativa, en peu de guerra contra aquesta llei.

En primer lloc, és una llei que mai havia d’haver vist la llum. No es pot promulgar una llei educativa que des del primer moment ha tingut en contra la pràctica totalitat de la comunitat educativa i que es va aprovar al Parlament amb els vots del PP, aleshores amb majoria absoluta en el Parlament. Però no, s’entestaren en dur-la endavant i posar-la en marxa amb presses…. No fora que la majoria absoluta s’acabara i tocara o modificar la llei o simplement guardar-la en un calaix.

Ara volen buscar un Pacte Educatiu. La veritat és que es tracta d’un exercici de cinisme increïble i d’una presa de pèl a la comunitat educativa i a la ciutadania en general. Per què ara sí i no abans? Ja està bé de fer lleis educatives sense consens i de jugar amb el futur dels i de les nostres joves, els quals a hores d’ara no saben de què es van a examinar i amb quina finalitat abocant-los a una situació de manifesta “inseguretat educativa”.

Per no parlar del paperot que ens toca fer als professors que els fem classe. I el senyor Wert en el seu destí daurat de París com a premi pels serveis prestats, rient-se probablement de tot i de tots i totes.

Impressionant!

Javier Soria, professor de secundària

Esquerra Unida-Els Verds, Sumem

L'apoderament de la dona en la política municipal L'Eliana és un clar exemple de l'increment de la presència de dones en la política municipal. Per primera vegada, el nombre de regidores supera al de regidors en el Consistori, si bé és cert, les dones a l'Eliana sempre han tingut un pes notable tant en l'Ajuntament com en les entitats i associacions del municipi. L'equilibri entre dones i homes és fonamental per a garantir la pluralitat i la diversitat de les nostres societats.

És necessària nostra aportació als enfocaments i solucions per a donar resposta als problemes, així com els nostres plantejaments i propostes de polítiques públiques. Des del PSOE animem a totes les dones a involucrar-se i a manifestar els seus plurals punts de vista sobre el dia a dia a l'Eliana, i el govern municipal es compromet a incorporar totes estes aportacions. Sabem que són diverses les raons que poden motivar a una dona a participar i a involucrar-se en el municipalisme: el desig de contribuir al canvi i al desenvolupament comunitari, per un fort compromís social i públic, perquè així mateix desitgen i veuen en la política una oportunitat de autorealització personal o pel seu “background” professional, entre molts altres.

Qualsevol que siga el seu objectiu, les dones i homes de l'Eliana tenen en el PSOE un partit obert a les seues propostes, iniciatives i idees. Als socialistes de l'Eliana ens agradaria que en totes les institucions, entitats i municipis hi haguera una situació similar a la nostra, on ningú estiguera infra representat.

Quin dubte cap, que els grans avanços en matèria d'igualtat s'han produït de la mà de governs socialistes, el PSOE, va ser el primer partit d'Espanya, al 1982, que va aprovar en els seus estatuts l'establiment de quotes per a reduir la baixa proporció de dones en els càrrecs orgànics i institucionals. I, en 1997, el partit va establir l'equilibri 60-40 pel qual cap sexe podia superar a l'altre en esta proporció en cap llista socialista.

En 2007 la Llei Orgànica 3/2007 per a la igualtat efectiva entre dones i homes, modificava la llei electoral, obligant a tots els partits a respectar aqueixa proporció equilibrada entre altres aspectes fonamentals, per cert, el PP es va oposar i va presentar un recurs d'inconstitucionalitat a esta llei.

Marta Andrés Peiró

Secretària General PSPV-PSOE L’Eliana

La crónica del cese temporal de la convivencia, -del partido entre sus distintas corrientes el de todas ellas con la militancia- se puede escribir de distintas formas, porque distintas lecturas tiene. También es cierto, que el abanico de posibilidades, desde el pasado 20 de Diciembre,-casi un año nos contempla,- se ha ido reduciendo, y ha pasado de estar bajo mínimos en aquella fecha , a quedar en la nada. Se ha practicado así mismo la eutanasia, que tampoco es una forma digna de morir.

Quiero aclarar, que cuando hablo de su muerte, no me refiero al fin de sus días en el tiempo. Como Lázaro, resucitará, aunque no será al tercer día; tal vez, largamente, al tercer año Porque un partido como este, con una historia a sus espaldas que se acerca al siglo y medio, tiene vocación de ser inmortal, y es imprescindible y sano en la política de cualquier democracia. Ninguna de las tres opciones que se han barajado, podía tener el consenso, ni de la dirección ni de los votantes. Las tres eran malas, frustrantes , inasumibles, para amplios sectores de bases y dirección.. La que se ha elegido como menos mala, la de la abstención, es infumable por inédita. Jamás el PESOE, podría haber contemplado en el pasado –del más reciente al más lejano,- abstenerse para que puedan investir a un presidente de derechas. Porque, decir, que abstenerse no es votar a favor de la investidura, es una milonga, una burda explicación , un eufemismo que nadie se traga..

La segunda posibilidad, la de dejar que se vote en conciencia, es rechazada porque dicen que daría la imagen de un partido poco cohesionado. Esa imagen, ya la tenemos desde que los varones,- y hembras-, asaltaron Ferraz y derrocaron al Secretario General, en un golpe de estado barriobajero y filofranquista. Y metido en el año de gracia 16 del siglo XXI, el voto en conciencia, debiera ser una práctica más habitual en todos los partidos, que la obediencia ciega que sigue imperando. Pero, en casa de pobre, gran espacio en la despensa.

El voto del No en bloque, da el resultado inmediato de someterse a un coma inducido que les permitiría vivir vegetando hasta Diciembre, donde el voto le retiraría la asistencia que le mantenía artificialmente en el mundo de los vivos. Pero es que además, esta prolongación añadida de vida, traería daños colaterales a la izquierda, porque sería el balón de oxígeno perfecto que podría poner al Partido Popular al borde de la mayoría absoluta, que le permitiría seguir gobernando sin el control del Parlamento, que ahora sí va a poder ejercer, teniéndolo alejado como está de mayoría que le permita hacer de su capa un sayo.

Preveo una corta legislatura. Pero no sé si en este tiempo, se producirá la resurrección de la ajada y marchita rosa, que por el bien de España y de la democracia, necesitamos. A verlo vamos.

Miguel Ángel Martínez Collado

Más artículos...