Diu la meua amiga Sonia Pérez Rodríguez, per les xarxes “Ojo! Que el PP sea el partido más votado no quiere decir que todos los gallegos lo votaron. 676.000 votaron ó PP...y 644.952 votaron a En Marea, PSdeG-PSOE e BNG Seamos justos con las críticas y respeto!!!”
El comentari d'aquesta amiga sobre els resultats a Galiza em serveixen de porta per parlar de situacions que crec no haurien de passar mai, com les que vaig viure ahir per primera vegada en els quasi 20 anys d'assistència al plenari del meu poble, l'Eliana.
Vaja per davant que crec fermament en la llibertat d'expressió i que els veïns i les veïnes tenen dret a expressar-se als plenaris com puguen o vulguen donades, en moltes ocasions, les dolentes circumstàncies per les que passen.
Doncs això, “justícia en les crítiques i respecte” és el que hauria d'haver demanat tot un President de la Corporació municipal davant les paraules, segur que espontànies i poc meditades, per la veïna que molt nerviosa va dir... "t'ho dic a tu Salva , perquè dels demés no em fie de ningú.. nos ens abandones..... " paraules que, per mi, sonaren molt greus i amb les que es posava en dubte l’honorabilitat de tota la Corporació Municipal , excepte clar, la de l’Alcalde a qui s'adreçava la veïna. Però, no és el que va dir la veïna, el que em va deixar bocabadada sinó- com dic al meu parer- la reacció, individualista, paternal, poc rigorosa i gens encertada amb les quals va començar l'Alcalde Jo no t'abandonaré" com que jo no t'abandonaré? és que estem davant d'un retor amb un feligrès entristit, o davant d'un pare davant d'un fill afligit? No, en absolut estem davant del que hauria de ser tot un President de la Corporació Municipal en la seua qualitat de cap d'un òrgan col·legiat. En el moment que la veïna havia acabat, tot un President de Corporació Municipal com cal, després de tractar de calmar-la hauria d'haver sigut rotund i clar demanant respecte per a tota la Corporació Municipal amb una frase del sentit semblant a aquesta "li puc assegurar que tota la Corporació Municipal que encapçale es de fiar, no dubte de la seua honorabilitat i li assegure que aquesta Corporació treballarà d'acord amb la legalitat per garantir els drets de la nostra ciutadania". Però, per sorpresa del assistents ens trobarem amb una resposta individual.
En els anys que vinc assistint als plenaris han hagut situacions tenses i en cap cas, els qui han sigut Presidents de la Corporació han tingut una reacció semblant.. I no em val l’argument que només du un any al càrrec, o l’expressió que tan li agrada utilitzar al mateix Alcalde... que no és polític... doncs crec que està confós en els termes, pense que des del moment en que va assumir el càrrec d'Alcalde va assumir un càrrec polític i per tant la seua missió és gestionar la política municipal i garantir el respecte a la resta de la Corporació municipal en les seues accions púbiques i evidentment dirigir, atenent a les normes aprovades pel propi plenari, les sessions plenàries. O sé és Alcalde, i per tant es té la consciència de ser un agent polític, o no se és. O és té plena consciència de formar part, la més representativa, d'un òrgan col·legiat o difícilment es pot fer gestió municipal en equip. L'època de les figures paternalistes, senyorials, individualistes en la gestió municipal va quedar segles enrere i malauradament en el plenari d'ahir a l'Eliana per un moment semblaren tornar a apuntar pel saló...
Pura Peris, veïna de l’Eliana, assistent habitual als plenaris.
L’Eliana 27 de setembre de 2016.