VERIUEU-HO!

L'inetiquetable Xavi Castillo torna a L'Eliana de la mà dels Clavaris

Armat d'un humor àcid, irreverent i sempre incòmode per al poder establit, les seues paròdies no deixen a ningú indiferent. Vetat oficialment per molts ajuntaments per la seua crítica feroç a la realitat política i cultural, els Clavaris del Carme han volgut portar-ho al nostre poble perquè actue el dissabte 10 de maig a partir de les 22:30 h. al Centre Sociocultural. La cara visible de la companyia “Pot de Plom”, Xavi Castillo, visita L'Eliana una vegada més amb el seu espectacle VERIUEU-HO. Vivaleliana! ha tingut l’oportunitat de xarrar amb ell uns dies abans.

Xavi, tu com et defineixes? Eres un monologuista, un ‘showman’, un actor, un artista…?

Pregunta difícil. No sé el que em considere. Tinc una companyia de teatre que es diu “Pot de Plom”. Dir que sóc un artista és una paraula molt gran. Alfonso Rus una vegada va dir que jo era un fenomen. En realitat em considere una ‘vedette’.

Com veus que el teu espectacle estiga vetat en alguns llocs?

La majoria de la gent té una desconfiança justificada cap a la classe política. Jo faig conyes sobre tots. Açò que diuen que solament em clave amb alguns és mentida. Jo em clave en els que estan en el poder; si estigueren els altres, ens riurien d'ells”.

Ens ho prenem amb molt d’humor i intentem incorporar-ho a l'espectacle. La situació de censura que estem patint no sols nosaltres, sinó també molts colectius, associacions... es vergonyosa. Nosaltres d'alguna manera li hem donat la volta i intentem aprofitar-ho en la nostra faena. Jo parle de la censura obertament, fent broma, i anem on podem. Pitjor és la autocensura, el no dir alguna cosa per por del que puga passar o el que puguen dir. Si jo m'ho aplicara no treballaria.

Creus que l'humor que realitzes, amb tanta crítica social, consciència als espectadors? És aquest el teu objectiu o només vols fer riure?

Ho faig per a forrar-me. (Riures). D'entrada no faig res pensant a crear consciència. Jo jugue amb l'humor i açò arriba a molta gent. Lo de les consciències da caguera, però si a la gent li passa jo estic encantat de la vida.

Hi ha algun polític que meresca el teu respecte?

La majoria de la gent té una desconfiança justificada cap a la classe política. Jo faig conyes sobre tots. Açò que diuen que solament em clave amb alguns és mentida. Jo em clave en els que estan en el poder; si estigueren els altres, ens riurien d'ells. Jo òbric un diari i llig que Montoro ha dit tal, el Gallardón qual, Esperanza Aguirre otres tantes, i cony!... Em donen que parlar. A València fa molt de temps que governa el Partit Popular i açò fa que quasi sempre acabe parlant d'ells. Però fixa´t que, quan algú vol fer humor crític a nivell nacional, també acaben sempre parlant de València. Mira el Jordi Évole, que sempre acaba ací. Si vols que et parle d’algú en concret: vam conèixer a Mónica Oltra, xarrarem de tu a tu en la primera temporada de “Veriueu-ho”, ens vam caure bé i ens vam entendre. Li preguntarem si volia eixir al nostre espectacle i va dir que sí.

Com van ser els inicis de Xavi Castillo? Quin tipus de formació tens?

Jo vaig tindre una formació en companyies de teatre independent. Des de molt jove vaig interessar-me pel teatre i des de llavors vaig començar a realitzar actuacions. No pensava ser actor, sinó que ho feia sense més. M'agradava molt tot, des d'interpretar un text a fer acrobàcies o muntar una escenografia. El teatre m'oferia moltes coses…, sobretot sexe esporàdic. (Riures).

I d'ací ix aquest humor a voltes tan salvatge i arriscat?

Nosaltres depenem molt de les idees. Molta gent diu que és un humor un poc bèstia. És veritat. Una vegada li arrancarem el cap a Fraga, però és que hi ha idees que requereixen eixa cruesa. Unes altres no tant.

Tens un públic que sempre demana tornar a veure't...

A la gent li agraden les conyes. Els agrada riure. Hi ha una part del nostre treball que funciona molt en les xarxes socials i Internet. Hi ha moltíssima gent que ens segueix per ací. És una forma de promocionar-nos i la veritat és que tenim un públic molt fidel.

Les teues actuacions tenen un humor molt valencià. Creus que seria exportable a la resta d'Espanya?

La nostra exportació es limita al País Valencià, Catalunya i Balears. Artur Más no ho sap, però, en realitat, nosaltres som la via valencià-balear-catalana. (Riures). Veritablement, no hem provat exportar a la resta d'Espanya. Jordi Évole o Wyoming m'han vist actuar, els ha agradat i no són valencians. Potser el que coste més d’eixir fora siguen les formes de dir-ho, el “açò ho pague jo!”… per exemple. És una idea. Caldria provar.

Fas tu els guions?

Els guions són coses que xarrem en el local. És una cosa molt senzilla. Ho fem entre tots en la companyia “Pot de Plom”: Adela, Octavi, Carles, Calleja, Enric... Encara que la forma de dir-ho sí que és la meua.

Què veurem en aquest nou lliurament de “Veriueu-ho” a L’Eliana?

Serà diferent, per descomptat. La veritat és que no em recorde del que vaig fer l'any passat, però va canviant perquè l'actualitat també ho fa. És el mateix estil però amb temes diferents. El públic de L'Eliana em dóna molt bon rotllo. He anat moltes vegades i sempre m'han tractat molt bé.

Ens hem adonat que amb el pas del temps cada vegada tens millors disfresses.

És per a justificar el pressupost. (Riures). En realitat vaig acumulant un fons d'armari molt divers. Use quasi tot el que he anat recopilant al llarg dels anys. Tinc moltíssimes coses i em ve genial per a caracteritzar qualsevol personatge.

Convidaràs als polítics de L'Eliana a veure el teu espectacle del dissabte?

L’alcalde sempre ve i els del Partit Popular també perquè els agrada riure. El que jo no veig bé és el protocol, açò de deixar unes files buides per si vénen no em sembla just. Que es compren l'entrada com qualsevol.