Josep Antoni Ferrer Perales  ens ofereix, aquesta vegada, dues obres molt diferents, tant pel gènere literari com pels temes de les mateixes. La primera és un opuscle sobre Vicent Andrés Estellés. Un petit assaig en el qual Toni Ferrer es fixa en determinats aspectes, certament obviats o negligits en la divulgació de l'escriptor de Burjassot. La segona és un poemari, homenatge a Bach, entorn de les ‘Variacions Goldberg’i on, Ferrer,radicat a l'Eliana i membre del Centre d’Estudis Locals, es pregunta sobre “el sentit i l’esforç de l'ésser”. Un escrit, aquest últim, que, segons explica el poeta, “ha sigut producte d'una llarga reflexió des d'una perspectiva quasi existencialista”.

 

Què hi ha de nou en aquest assaig sobre el poeta Vicente Andrés Estellés que acaba de publicar?

Els poemes, com les variacions musicals, són el camí que mena a la mort. I allí apareix el silenci: l’expectació i el vel que ens impedeix veure’ns més enllà".

D’Estellés s’ha parlat i escrit molt. D’unAndrés Estellés, que, a més de poeta sorneguer i de vegades bròfec –com sovint se’l vol presentar en la divulgació a l’ús- , era, també i sobretot, un home culte, bon coneixedor dels clàssics grecollatins i catalans, informat de la poesia europea, periodista avesat i ben conscient de la situació cultural i política del País Valencià durant la llarga postguerra. Per això,en aquest “ESTELLÉS AMAGAT”, he volgut ajudar a divulgar aquest altre Estellés: l'escriptor  més seriós, i de calat més fondo, commogut pel dolor, en qui la reflexió existencial, i fins i tot religiosa, sobre la mort té una presència important.

 

Per açò el de ‘ESTELLES AMAGAT’?

Sí, perquè en aquest petit assaig, transcripció de la conferència que vaig donar, al CEL,  en novembre de2013, m’acoste a  l’Estellés. menys popular. M'he centrat en la que és, potser, la seua obra més commovedora i dolorosa: “Primera soledad”, l’única que té escrita en castellà, i que versa sobre la mort de la seua filla de tres mesos. Parle d'un Estellés desconegut, quasi oblidat – aquesta obra, escrita en el 56, va ser publicada en el 88- i potser fins i tot passat de moda.

 

 

I en … ‘‘VARIACIONS GOLDBERG’, el seu últim poemari, què anem a trobar?

Jo espere que, més que trobar alguna cosa de mi, el lector hi trobe coses seues: coses que el concernisquen. Que s’hi veja reflectit en unes preguntes bàsiques que, en tant que humà, podrien ser també seues. VARIACIONS GOLDBERG és el resultat de més de 10 anys de treball. Com ja li vaig comentar en una ocasió sóc de producció lenta. Aquest llibre és un homenatge a Johann Sebastian Bach: són trenta-dos poemes, d’extensió desigual, com trenta-dos són les “variacions” d’aquesta peça de Bach. Una obra que sempre m'ha fascinat. El poemari, dedicat a la meua dona Empar i el meu fill Andreu, va precedit pels seus primers assajos, que són les “Sis Bachianes”, i que hi incorpore com a nucli originari.

 

Què intenta transmetre amb aquest escrit?

És la explicació que em busque, com a poeta, del sentit que puga tindre l'esforç de l'ésser per perdurar. Una meditació en la qual em preguntesi val la pena aquest esforç. És una reflexió sobre allò que estem cridats a ser. Un camí el traçat del qual que desbaratem constantemenet, però que estem cridats a recompondre ia seguir.

 

Ha trobat resposta a aquesta pregunta tan transcendental en els seus poemes?

No hi ha resposta vàlida per a tots. És una pregunta per la perduració de les coses, de la vida, i és una protesta esperançada contra la seua desaparició. Esperança i pregunta.  A la fe, l’acompanya també el dubte. És un llibre que escric i reescric una vegada i una altra. No hi ha un final, un tancament. Els poemes, com les variacions musicals, són el camí que mena a la mort. I allí apareix el silenci:  l’expectació i el vel que ens impedeix veure’ns més enllà. 

 

http://youtu.be/hn_Cjj_Ik7Q