VA DE BO
Un reportatge de Victor Iñúrria
Acceptarem que allò que anomenem “Jocs” van ser anteriors al què avui coneixem com a “Esports”, sempre que entenguem com a Esport la pràctica d'un Joc que porta dins seu una Competició, en la majoria de vegades amb interessos aliens al concepte lúdic de Joc.
És en aquest sentit que allò que anomenem Pilota Valenciana, podem considerar-la com un Joc, tot i que amb el transcurs del temps i els canvis dels costums, ha anat transformant-se (no sempre) en un Esport, però en qualsevol cas sempre és i serà quelcom incardinat en l'arrel del poble, com a cosa pròpia i consubstancial.
Podríem parlar del Joc del Canut, de les Birles, del Tir i Arrossegament, de les Carreres de Joies, etc., com a jocs tradicionals en què, generalment, el poble participava, encara que en molts d'ells existira una “Competició”, amagada, amb l’esperança de guanyar i inclús d'aconseguir un Premi per tal d’oferir-lo a la dona amada, com a prova d’”Entrega i Homenia”.
Doncs bé, d’entre eixos jocs, avui vaig a referir-me als Jocs de Pilota a Mà, que en aquestes terres anomenem, “Pilota Valenciana”, tot i que la majoria de la gent sàpiga que el susdit Joc no és autòcton ja que va nàixer, com a mínim, en la Grècia del segle V a.n.e.
No tenim documentació fefaent que ens certifique com eren realment els susdits jocs, però l'existència d'un fris del segle V a.n.e., que vaig localitzar l'any 1.986, en el Museu de l'Àtica d'Atenes, gràcies a la col·laboració de la periodista Paloma Gómez Borrero, i que vaig dur des d'allí per tal que fóra el “Trofeu President de la Generalitat”, en el que apareixen jugant sis homes, en dos equips de 3, enfrontats i en posicions exactament igual a les que els nostres jugadors adopten actualment en la Modalitat de Llargues, em va donar suport per a presentar la meua tesi en el “Primer Congrés Mundial de Pilota a Mà”, l’any 1.994, tractant de demostrar i acceptar, que aquell joc de fa 2600 anys, que anomenaven “La Feninde”, fou l'origen de les nostres modalitats de Joc al Llarg, modalitats que es juguen a Europa (Itàlia, França, Holanda, Bèlgica, País Valencià i inclús en Euskalerria), i amb certs matisos en les llunyanes terres de l'Amèrica Llatina (Equador, Colòmbia, Mèxic, Argentina, Cuba i en menor grau en altres).
Com he dit al principi, aquest Joc grec va ser heretat, com tantes altres coses, per Roma, qui en eixamplar les seues fronteres va fer de “Traginer” portant-lo cap a totes les terres on el seu imperi s'estenia.
Els soldats, els comandaments i inclús els Generals i Cèsars (Grans aficionats), van portar amb ells el joc, acoblat als seus propis gustos i criteris, de manera que en caure l'imperi Romà, i segons manera amb l'arribada dels pobles “Bàrbars” (Estrangers), alguns historiadors asseguren, que la seua pràctica va desaparèixer durant més de 6 segles.
Potser a nivell Institucional fóra així, però jo tinc la sospita que el poble pla, prou inculte aleshores, no degué d'abandonar la pràctica d'un joc tan senzill, sinó que el va mantindre més o menys soterrat, d'una altra manera no s'entendria que en el segle XIII, apareguera amb gran assentament i potencial en zones de la Picardie Francesa, amb el nom de “Jeu de Paume”, és a dir “Joc del Palmell de la mà”, arribant a ésser al seu torn el major divertiment de les Corts centreeuropees.
Els Reis i les seues Corts així com el poble pla, ho practicaren i potenciaren, tot i que ràpidament es va produir una “Separació” per Classes i Interessos, de manera que la Noblesa es va aïllar per a la seua pràctica, en espais tancats que anomenaren Trinquets, mentrimentres que el poble seguia fent-ho en els carrers, places i descampats.
Prompte, es van adonar que les mans patien pels impactes, i així va ser com la Reialesa, la Noblesa i les Classes Altes, van començar a inventar additaments de protecció, els quals van anar canviant des d'un simple Guant més o menys llarg, a una Raqueta amb què impulsar la pilota per damunt d'una Xarxa, disposada en el centre de la pista de joc, al temps que els invitats i La Cort en general, s'ubicava davall una teulada longitudinal, disposada al llarg de la pista de joc.
Posteriorment, es van eliminar les parets laterals, es van marcar sobre el terra les traces del que havia sigut el tancament, i mitjançant certes variacions i matisos, va nàixer el Tenis, nom provinent de la manera d'avisar el contrari que s'anava a executar el servici, llançant la pilota, amb la paraula francesa “Tennez”, quelcom semblant al que actualment es fa abans de fer “El Saque”.
A les terres valencianes en concret, ens van arribar aquestes pràctiques amb les tropes del Rei Jaume I, procedents dels comptats Catalans, Occitània, i altres llocs europeus, i per tant coneixedores i practicants del Joc.
Pensem que havent pres la ciutat de València l'any 1.238, tan sols un segle i mig després, el 14 de Juny de 1391, era tanta la passió pel joc i la seua pràctica en els carrers, que els “Honorables Jurats” de la ciutat van prohibir jugar al que nomenaven “Pilota arruladissa” en els carrers “Dins muralles”.
El poble es va avalotar en protesta per la prohibició i va haver-hi tal quantitat de disturbis que, van haver de demanar l'ajut del Sr. Encort del Rei, encara que, la veritat siga dita, van continuar jugant.
L'any 1.985, es va crear la Federació de Pilota Valenciana, que va prendre la tasca d'Organitzar, Legislar, Homologar, Protegir, Potenciar i investigar el nostre Joc, matisant de quina forma anava produint-se la transformació en Esport, organitzant Normes, Pesos i Mesures dels materials, les Pistes, etc.
Tot estava per organitzar perquè, al llarg del temps, la Pilota havia estat un ser viu i lliure, que es va desenvolupar mantinguda per la Tradició i Il·lusió dels aficionats i jugadors, d'una manera prou heterodoxa, tot i que mantenint el fons i la forma.
En nàixer la susdita Federació, vaig tindre la satisfacció d’ésser elegit com a primer President, càrrec que vaig ostentar durant més de 10 anys, i al que em vaig dedicar amb totes les meues forces i la meua il·lusió, procedint a realitzar totes aquelles tasques que, amb el meu entregat equip, consideràrem necessàries, arribant inclús a assentar les bases, l’any 1.994, mitjançant el Primer Congrés Mundial de Pilota a Mà, dels actuals Campionats Europeus i Mundials.
Com he dit adés, l’any 1.391 s’havia produït la prohibició de jugar a Pilota als carrers de València, i en arribar a l’any 1.991, vaig sol·licitar de l'Alcaldessa de València Sra. Clementina Ródenas que fera un Ban, derogant aquella orde de 1.391 (600 anys abans), que prohibia el joc dins muralles, cosa que va fer, quedant instituït com a dia de la Pilota Valenciana el 14 de juny de cada any.
Però ara, centrant-me en L’Eliana, localitat que considere el meu poble, per decisió personal, per estar residint en ell des de fa 41 anys, dec manifestar que, alguns anys abans a prendre la decisió de residir en ell, ja el coneixia, per haver vingut diverses vegades a jugar a Frontó, en el xalet d'un amic que disposava d'una bona instal·lació, així que tan prompte com vaig assentar la meua vida a l'Eliana, vaig contactar amb els aficionats a la Pilota d'aquesta localitat i quina no seria la meua sorpresa en comprovar la gran quantitat de jugadors que hi havia, tant al joc de Carrer com a professionals del Trinquet.
Em van lliurar la seua amistat i jo els vaig entregar la meua estima més sincera, de manera que arribat l'any 1981 formàrem un club, que va rebre el nom de “El Saque” al qual em van assignar el càrrec de President, i vaig tenir la satisfacció de guanyar amb ells, els campionats provincials de Llargues els anys 1.983-84-85, a més de molts altres trofeus.
L’Eliana ha col·laborat en Competicions d’alt nivell, com ara els Campionats Mundials, acollint-los en un lloc tan emblemàtic com la Plaça d’Europa.
Vaig indagar quina havia estat l'aportació de l'Eliana a la pràctica de la Pilota, i a falta de documents, sí que vaig poder localitzar, via oral, una relació de jugadors dels últims 100 anys, que a continuació aporte en el quadre adjunt.
També vull destacar que portat per aquesta afició tan remarcable, l’Ajuntament em va encarregar un Trinquet així com un Carrer Artificial per la pràctica de les modalitats de carrer, sense patir els problemes de circulació i els vaig projectar i fer al Poliesportiu, aprofitant l’espai que quedà lliure en enderrocar un antic frontó, al temps que vaig incloure-hi dos nous frontons al costat, augmentant així les possibilitats pelotístiques.
El Trinquet fou inaugurat l’any 1.982 amb presència d’Autoritats d’àmbit autonòmic i municipal i el Carrer Artificial, “Moblat” amb préstecs de la gent del poble, Balcons, Finestres, Portes, Portelles, Reixes, etc. es va inaugurar amb una partida amplament acceptada i gaudida.
Partida de Llargues al Carrer Artificial
Per últim i amb gran satisfacció, he d'afegir que, fruit d'intenses negociacions, aquest mes de febrer, arriba a l'Eliana la magnífica exposició que, promoguda pel Museu del Genovès, i avalada per la Diputació Provincial de València, batejada amb el nom de “Faixa Roja Faixa Blava”, va recorrent els municipis valencians, i aprofitant aquesta efemèride, el Centre d'Estudis Local (CEL), del que em sent tot devanit per ser soci fundador, amb el Vist i Plau i ajuda de l'Ajuntament, s’ha decidit realitzar una Homenatge als molts jugadors què essent vius, són la baula de la cadena que deu d'enllaçar el passat amb el futur, en aquesta localitat.
Es jugarà una partida en el Trinquet Municipal i posteriorment el CEL realitzarà una exposició pròpia, amb una sèrie de plafons als quals hi figurarà un compendi de la Història de la Pilota a l'Eliana, a través dels últims decennis, així com una Conferència que il·lustre i exalce la tasca que tots aquests jugadors i aficionats han fet per la permanència i protecció del nostre esport Nacional.
Podria continuar aportant documents i estudis sobre la nostra Pilota, però tractant-se d'un article simplement informatiu, no volguera que resultés dens i feixuc, així que tan sols em limite a aportar informació, opinió i imatges, esperant servisquen a qui ho desconega, per tal de conèixer el nostre Joc i Esport de la Pilota Valenciana, alhora que siga el recordatori il·lusionant i d’empenta per als qui essent ja coneixedors dels beneficis, mèdics, lúdics i socials de la seua pràctica, segueixen portant-la en el cor, així que:
Ara va de bo, i cal cridar ben fort:
JOC NET I AVANT !!!!
Víctor Iñúrria (Primer President de la Federació de Pilota Valenciana)
