Març és un mes on la dona, les seues múltiples capacitats, existència, presència a la nostra societat, la seua entitat diferent en algun aspecte a la del mascle, troba un espai públic per a la reflexió i reconeixement en dedicar-li el 8 de març com EL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA. En aquest context, les persones de L’ELIANA LAICA aportem una discreta reflexió des del punt de vista del laïcisme a través de la nostra experiència amb les nostres iaies i mares. Aquesta associació pot estar més o menys encertada i pot coincidir amb l’opinió d’alguna altra persona, però el ben cert és que hi ha unes zones vitals de coincidència sobre les quals fem carinyosament aquesta aportació: les experiències de les dones i amb les dones. Des d’elles, amb tothom, fem un sentit homenatge a les nostres iaies i mares.
A la nostra vida, suposem com a la de moltes persones, hem viscut amb una influència important de les dones. Aleshores l’experiència religiosa, més enllà de l’època que ens ha tocat viure on la religió pesa molt, és una transmissió feta bàsicament a través de l’educació i de les dones.
Recordem amb molt d’afecte la primera infància on les iaies varen estar molt presents a la nostra criança. La majoria erem fills i filles de matrimonis molt joves, criats a pobles o ciutats en les quals es feia la vida al carrer i estavem sovint amb elles. Eren iaies joves que tenien al voltant dels cinquanta anys. Freqüentment eren prou distintes unes d’altres, com era normal. Però, malgrat les diferències entre elles, totes estaven tallades amb un mateix patró com corresponia a la dona després de la guerra. Unes eren més conservadores, més de dretes, vestides quasi sempre de negre, de dol per uns o altres... Altres, a banda de dur la casa i els fills eren treballadores al camp, ajudant al pare o l’home, a casa o a alguna empresseta, sempre poc reconegudes i mal pagades... Algunes eren més esquerranes sense atrevir-se a dir-ho. Algunes cosien, vestien de colors, ballaven, llegien... Totes elles eren molt treballadores, tenien el seu geni i estaven sempre pels seus. Els nostres records infantils tenen que veure amb les seues carícies, les paraules amoroses, la nostra cura, alimentació, benestar..., varen ser persones especials per nosaltres. Eren un exemple de testimoni religiós però mai varen imposar cap pensament perquè nosaltres fórem més o menys complidors o complidores amb l’església. Com a molt les recordem algun diumenge preocupant-se de que anarem ben arreglats o arreglades a missa, com tocava en l’època.
Fem extensives algunes d’aquestes característiques, bondats i funcions dins de la família a les figures de les nostres mares. Persones sempre dedicades a nosaltres i a l’home més enllà de les seues pròpies necessitats i desitjos. Dones condicionades des de la seua infància i a tots els nivells per un sistema opressor, autoritari i dictatorial recolzat pel poder de l’església.
El vincle amb elles ha estat sempre únic, especial, diferent a cap altre. Per llei de vida tothom hem fet el nostre camí allunyant-se d’elles. Hem hagut d’assolir nous papers, alguns d’ells emprats per elles, més conscient o inconscientment, sempre des de la llibertat personal, l’autonomia i el respecte.
Estimades iaies i mares! Imprescindibles dones! La nostra societat està canviant. Apareixen nous valors, noves maneres de comportar-se. A vosaltres que sobretot ens voleu com a persones felices, sanes i lliures, us dediquem aquestes breus línees. Continuem necessitant la vostra incondicional comprensió, el vostre recolzament. Gràcies!
Jordi García Vilar.
L'Eliana Laica.