Víctor Iñurria

Víctor signa com a arquitecte però, sens dubte - per més que siga un excel·lent arquitecte - eixa etiqueta li queda ben curta. No sols perquè, en realitat, és Doctor en Arquitectura i ha exercit durant diversos anys com a professor, en l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València. Ni tampoc per haver ocupat el lloc, durant tants altres, de secretari del Col·legi d'Arquitectes de València. Ni tan sols per haver sigut - abans que arquitecte - aparellador; i abans que aparellador, obrer – I d'açò sí que li agrada presumir – per a guanyar-se la vida i al mateix temps poder estudiar i aconseguir el nivell següent. L'etiqueta li queda ben curta perquè Víctor és un home polifacètic, policrom, singular en la seva complexitat, i viu envoltat d'una inesgotable aura renaixentista. D'indubtable origen basc, però nascut a València; forjat en el bàndol perdedor de la postguerra, el seu semblant pot parèixer, de vegades, erròniament adust; però el seu caràcter rigorós i exigent desvela, a poc a poc, unes notes delicades de romanticisme, d'ingenuïtat quasi adolescent, a la qual el pas dels anys no ha aconseguit abatre. Assaonat en la duresa del ferro i del formigó, la seva sensibilitat se sent pròxima a les harmonies de la música, la pintura, la poesia o el cant. Expert en fonaments, estructures, pesos i contrapesos, en veritat el que li apassiona per la seva bellesa i aparent fragilitat, són les vidrieres. A més, és un consumat poliglota, però eixa diversitat no li impedeix ser un dels millors estilistes del valencià en la comarca, per no anar més lluny. I si pensàveu que el nostre home es limita a cultivar l'intel·lecte, la cultura, la ciència o l'art, cal afegir immediatament al seu perfil multicolor, el de consumat esportista, fundador i primer president de la Federació Nacional de Pilota Valenciana i organitzador del seu primer Congrés Mundial. El seu edifici més emblemàtic és el velòdrom Lluís Puig però en el nostre municipi trobem la seva empremta en el pavelló Municipal Cobert i el Cementiri Municipal, a més de parcs, edificis i vivendes unifamiliars. Víctor és, en suma, un apassionat de la vida, dotat d'una curiositat sense límits i amant d'utopies que molts voldríem poder veure amb ell. Víctor és – suposem que se’ns nota - un bon amic. És Gent d'Ací i pel que fa a l’orgull propi, un dels primers socis del nostre Club Vivaleliana!