Entre emocionada i encara nerviosa ens trobem a María Montesinos Oltra a punt de presentar a l'Eliana, el poble en el qual viu i ha treballat com a educadora infantil, la seua òpera primera ‘Memòria i Pell’. Un poemari compost per més de 80 escrits i al voltant de 153 pàgines, publicat per l'editorial ‘Pasionporloslibros’, que tindrem l'oportunitat de conèixer divendres que ve 20 de gener en el Centre Sociocultural del municipi.
Menudita, inquieta, sensible però ferma en les seues conviccions, María Montesinos explica que ‘Memòria i Pell’ reflecteix la seua pròpia naturalesa. “És una obra en la qual em mostre nua, només coberta per la poesia, en la qual, flueixen les paraules com en un torrent senzill, pla, transparent, de xicotetes gotes naixents”. Dedicada a l'ensenyament infantil en el col·legi públic Verge del Carme de l'Eliana, durant els últims 13 anys María confessa que encara que sempre ha estat enamorada de la seua professió de mestra també ha mantingut una relació amorosa amb les lletres. "De xicoteta volia ser periodista, llegir sempre ha sigut una de les meues grans aficions i fa uns quatre anys vaig descobrir que també sóc capaç d'escriure poesia. La poesia em permet expressar mocions i fer recompte de sentiments. Però també viatjar per les paraules, experimentar amb el llenguatge, beure de les lletres”.
Com comences a escriure poemes?
No sé si em creuràs. Va ser sobtat una nit en la qual com unes altres no podia dormir-me i van nàixer unes paraules. Quatre versos que vaig haver de transcriure en un paper per a no oblidar-los. “Flueixen les paraules com un torrent senzill, pla, transparent, de xicotetes gotes naixents”, i així vaig continuar escrivint quasi sense parar fins ara.
Mestra de professió, especialitzada en educació infantil, però preparada i formada abans per a ensenyar castellà, francès i després valencià. La teua poesia l'escrius en valencià. Per què?
Els primers poemes els escrivia en castellà. No obstant això algú em va fer veure que jo era valenciana parlant i em va dir que perquè no escrivia en la meua llengua materna i la veritat és que tenia raó. El valencià és la meua llengua en la qual pense, sent i em desembolique. A més, té per a mi una major musicalitat, sonoritat i una riquesa lingüística més àmplia.
Com t'has format poèticament?
Només he llegit poesia. Molta poesia dels consagrats. Lorca, Machado, Quevedo… Tots els clàssics!. Però sóc autodidacta. No explique els versos, ni les estrofes, no sé fer un sonet… preferisc la sonoritat i el ritme a la mètrica. Utilitzar els sinònims, les metàfores, els verbs, i els substantius. Bussejar en el vocabulari per a expressar els meus sentiments o la meua mirada sobre la coses. M'inspire sobretot en les persones, en el que veig, en el que diu la gent. He tingut un mestre a distància. Un professor madrileny, Jesús Manzano, que ha sigut la meua guia molt temps. Ha llegit els meus poemes, m'ha acompanyat en aquest viatge poètic aconsellant-me .Li estaré sempre molt agraïda. És ell qui ha escrit la contraportada del llibre en el qual ha retratat com sóc i com és la meua poesia a la perfecció.
Què és per a tu la poesia?
Ho he reflectit en tres cites diferents en la introducció al poemari. Però potser la que més defineix el que és per a mi la poesia és la cita de Carmen Conde, que diu: “La poesia és el sentiment que li sobra al cor i t'ix per la mà”
Quin pòsit deixa en tu la poesia?
Doncs són coses molt interessants. Per exemple t'ensenya a reconèixer les teues emocions. I alguna cosa molt important com a saber que la felicitat són només xicotets trossos de vida, que és efímera, i que sempre hi ha coses que te la furten.
Més de 80 poemes en Pell i Memòria. Com has estructurat el poemari?
Ho he dividisc en tres parts diferents. Una primera part titulada ‘MEMÒRIA’ que engloba la meua vida convertida en poemes. Des de la meua infància fins a l'adolescència del meu fill. Una segona part PELL que es refereix a les emocions, als estats d'ànim, als sentiments emmarcats en la mateixa naturalesa, amb la tardor, el mar o la lluna de fons en molts d'ells, inspirant les paraules i els sentits. I, una tercera part de POEMES DEDICATS a les persones més importants de la meua vida: la meua mare, el meu pare, a José el meu marit, als meus germans al meu fill i per descomptat a també als meus xiquets i xiquetes, els meus alumnes als quals vull i sempre voldré.
Quant de temps t'ha portat escriure aquests poemes que ara ixen a la llum?
Entre abril i setembre de 2012. He seguit i seguisc escrivint per descomptat.
Com t'has embarcat en l'experiència editorial?
Doncs no ho tenia previst. Els poemes els tenia escrits i guardats en una caixa fins que fa un parell de mesos una amiga de l'Eliana que té una editorial en el municipi em va proposar publicar . Ací estic enrolada, emocionada, feliç i compromesa com en totes les coses que faig.
I, quin ha significat per a tu aquest projecte editorial de veure plasmat en un llibre de paper els teus poemes?
Tenir un llibre escrit és per a mi un gran projecte terapèutic, per dir-ho d'alguna manera. És com complir amb allò de plantar un arbre, tenir o fill i escriure un llibre. Crec que ha eixit un llibre molt bonic. Vaig a aprofitar l'experiència i gaudir-la al màxim
