Darrer, 28 de febrer, València Laica, reconeguda, exemplar i experta associació del laïcisme actiu, ens reunia a la seu de la Intersindical de València on ens varen informar de l’última reunió celebrada a Madrid d’Europa Laica, associació lluitadora incansable d’un laïcisme reconegut a la nostra Constitució que al se seu moment a declarar que estavem a un ESTAT ACONFESSIONAL. Europa Laica, així com altres associacions locals lligades al seu pensament, front a la trista i incoherent realitat de la política de la nostra societat, continua treballant perquè aquesta opció siga una realitat, no sols una declaració.
El laïcisme continua essent una reivindicació d’una important colla de ciutadanes i ciutadans amb gran experiència vital i professional. Lamentem que molts altres o no són conscients d’això o simplement no els preocupa o interessa. Com també lamentem el fet de que altres drets reconeguts a la nostra Constitució escrita i consensuada fa més de quaranta anys i defensada insistentment a les Corts i el Senat, oblide sovint la seua aplicació pràctica.
Les persones que lluitem per la posada en pràctica del laïcisme creiem que deuria normalitzar-se LA LLIBERTAT DE CONCIÈNCIA. LA SEPARACIÓ DE LES CREENCES RELIGIOSES PARTICULARS DE LES CREENCES PÚBLIQUES. QUE LA RELIGIÓ DEURIA IMPARTIR-SE FORA DE LES INSTITUCIONS EDUCATIVES. QUE NINGUN COL·LECTIU PRIVAT NI CONFESSIÓ RELIGIOSA DEURIA TINDRE CAP PRIVILEGI PÚBLIC. En aquest sentit pensem que cal aclarir política i judicialment el tan parlat tema de les immatriculacions de propietats per part de l’església catòlica a Espanya. Que es deurien aclarir judicialment els temes d’abusos sexuals a menors per part de membres d’aquesta confessió religiosa. Que es replantejaren i separaren els aspectes culturals dels religiosos en la nostra societat.
En cap moment es va en contra de cap persona o col·lectiu. Són reivindicacions lògiques i normals que tothom pot entendre i assolir. Respectem la llibertat absoluta de tota la ciutadania de tenir les pròpies creences i les pràctiques personals que consideren en l’àmbit privat. Ningú pot aprofitar-se ni obligar a cap altra persona pel fet d’haver nascut a la nostra cultura i societat. Això creiem que és bàsic perquè LA LLIBERTAT DE CONCIÈNCIA estiga a l’abast de tothom com un dret bàsic.
Però la realitat és lamentablement molt diferent. Existeix un LAICISME IMPLÍCIT a la nostra societat. La religió no destorba per viure. Les esglésies catòliques estan quasi buides diàriament. Els costums tenen un gran pes als nostres comportaments socials, familiars i personals. En aquesta realitat no són fàcils els canvis sobretot quan les persones dedicades a la política posen per davant els seus interessos o vots. Vivim en una societat que cada vegada més es posa d’esquenes front a les necessitats d’altres persones, la participació ciutadana i les reivindicacions públiques. Per damunt de tot es posa en valor el benefici personal. Cap discurs familiar, públic i educatiu, i fem referència en aquest cas al nostre sistema educatiu i als coneixements que s’imparteixen i com s’imparteixen a les aules de les escoles i instituts públics i privats, fomenta aquets valors tan bàsics, lògics i fonamentals.
Front a la resurrecció del pensament més conservador i la inacció de la nostra societat, reivindiquem el màxim respecte a la ciutadania i a la seua LLIBERTAT DE CONCIÈNCIA. Lamentem aquest LAICISME IMPLÍCIT a la nostra societat, el qual requereix d’una actuació coherent de les persones responsables. Preguem per nosaltres el mateix respecte que qualsevol persona es mereix i desitgem l’evolució constant de la nostra societat per bé de tothom.
Jordi Garcia Vilar