L'Eliana és per a mi, el meu poble. Un espai segur de llibertat en què tot cap. Una ciutat totalment democràtica. Hi ha un abans i un després de l'Eliana en la meua vida. Ací em vaig trobar a mi mateixa.
El seu nom real és Amparo, alguns la criden també Marian, però en el poble i en el Cor tots la coneixen com Pura. "Soc la dona dels mil noms, només en els documents i llocs oficials em criden pel meu nom real" comenta, amb un somriure càlid, l'actual presidenta del Cor de L'Eliana, Pura Alcañiz Castells. Nascuda a València, Pura Alcañiz, va triar el magisteri com a carrera professional, especialitzant-se en Educació Infantil. Durant molts anys va estar vinculada amb els més menuts en distintes escoles infantils de referència en què va exercir com a educadora. La música i el cant sempre han estat presents en el treball docent de la presidenta del Cor de L'Eliana. “A finals dels 80, vaig començar amb els tallers de cant i els distints cursos, activitats i propostes de 'Música a l'Escola' que tant ens va interessar als professors d'eixa època. Estàvem preocupats per la renovació pedagògica i la utilització de la llengua valenciana tant a casa com en el carrer i els col·legis. Eren temps de cambis". Filla de pares castellà parlants, Pura es va esforçar en aprendre valencià i introduir-ho en la seua vida. "Es la nostra llengua, el nostre patrimoni i en aquella època, els que estàvem compromesos, vam fer l'esforç d'aprendre-la i usar-la amb tota normalitat. Encara que sóc totalment bilingüe, em sent més còmoda i contenta parlant en valencià. Un idioma pel qual he lluitat i continuaré defenent siempre" . La música, el teatre i les arts en general, sempre han interessat a Pura Alcaniz, per això, quan fa 25 anys li van proposar formar part del Cor de L'Eliana no ho va dubtar ni un moment. "Jo havia conegut en un taller de cant i altres iniciatives musicals a Juli Hurtado, el 'alma mater' d'este cor. El seu model i proposta coral per a mi és única. Li seguim llavors i continuem ara molts mestres, amics i persones que van entendre esta forma tan singular de fer música coral. De fet jo vivia entre Paterna i l'Eliana, i, finalment, el Cor i Juli van ser els culpables, per dir-ho d'alguna manera, de que triara esta localitat per a viure en 1994. Porte vint anys radicada en este poble al què admire per les seues gents i la seua capacitat d'acogida".
Educadora, enamorada de la música, amant incondicional del Cor de l'Eliana què té esta formació ¿Qué es el que te manté aferrada al cor?li preguntem. “La música, el model, l'escola, la didàctica implantada per Juli Hurtado és especial. Tan especial, com que fa 25 anys que tinc un cita ineludible amb ell. Cada dilluns a les 22.30h de la nit, ploga, trone o rellampegue allí estic. El cor ens mou a tots. És difícil d'explicar. A pesar del treball que a vegades porta implícit per les seues posades en escena de què ens ocupem tots, el cor és una forma de vida. Tots podem traure un instrument preciós i màgic que portem dins: el de la veu.Què poder té la música i el cant en l'educació i amb la gent en general?La música és molt poderosa. És un vehicle de comunicació universal. Pots connectar amb els bebès, amb els xiquets, amb els ancians. És alegria i positivisme. A més cantar, ho podem fer tots, absolutament tots. És com anar amb bicicleta, aprens. Però és que a més quan cantes també aprens coses, des de treballar en equip fins a història, costums i tradicions.I de L'Eliana... qué ens pots contar? Res que ningú no haja dit ja. L'Eliana és per a mi, el meu poble. Un espai segur de llibertat en què tot cap. Una ciutat totalment democràtica. Hi ha un abans i un després de l'Eliana en la meua vida. Ací em vaig trobar a mi mateixa.