L'Eliana és sens dubte, el lloc en el que pense continuar vivint. Este poble ho té tot"
Modesta Ferre Tortosa va nàixer a Banyeres de Mariola, en plena serra alacantina. La major de tres germanes confessa que la seua infància va ser molt feliç. "Vinc d'una família amb pocs recursos. Mon pare era administratiu i ma mare regentava una bugaderia d'aquella època. No obstant això tinc els millors records de la meua infància acompanyada dels meus pares i germanes sempre jugant, cantant, escoltant contes o llegint durant els freds dies hivernals a Banyeres, en els que no parava de nevar," explica Modesta amb gran senzillesa. Modesta sempre va ser una xiqueta molt curiosa, amb un gran afany d'aprendre. Als 12 anys va prendre la dura decisió de deixar la casa familiar per a traslladar-se interna a Castelló al Col·legi de Les Carmelites. Allí, a més de participar en les tasques de neteja, va complir un dels seus grans somnis: estudiar. "Va ser una època dura. Les companyes no em miraven igual que en el poble, extranyava moltíssim als meus pares i a les meues germanes. En aquells anys només tornava a casa per vacances. Però jo volia per damunt de tot instruir-me. De Castelló em van traslladar a un altre col·legi que estes monges tenien en Oliva. Durant una època vaig voler fer medecina, després de l'experiència viscuda en un hospital d'Alcoi a què em van portar les monges per a ajudar, després d'una explosió que va causar molts ferits. Allí vaig aprendre a posar inyecciones", recorda Modesta amb un somriure en els llavis.
“Només tenia 14 anys! Però jo, era una xica molt disposta", explica. No obstant això, la responsabilitat de posar-se a treballar la va portar a fer una carrera més curta, per això va decidir estudiar Magisteri. "Als 17 anys ja era mestra. Una dinàmica de beques i la meua obsessió de seguir una carrera em van portar a cursar Filosofia i Lletres especialitzant-me en Pedagogia. Allí vaig conéixer a Jordi, casualment, en un grup d'estudi d'estadística i ja no em vaig separar d'ell. Tenim interessos molt pareguts en les qüestions fonamentals però ell és més creatiu i jo més ordenada i disciplinada. Ens compensem molt bé i portem més de 40 anys junts", comenta orgullosa de la seua relació.
Com vas arribar a L'Eliana, Modesta? "Va ser com en molts casos producte de la casualitat. Tant Jordi com jo, mestres, amb dos fills xicotets buscàvem un poble per a viure. Un estil de vida diferent del de la ciutat. Eixe lloc va ser L'Eliana. Era l'any 1986. Les nostres vides com a mestres ens van portar després de diverses experiències també a treballar ací. Porte més de 22 anys de treball acumulat com a mestra entre el col·legi El Garbí i L'Olivera en una època, i el col·legi Verge del Carme, en una altra. La més llarga. Ací he fet la meua vida, han estudiat els meus fills i també he fet els meus grans amics. A més he pogut defensar la meua llengua, el valencià, quelcom que em dol que es perda i que vull per damunt de tot. En este poble he compartit junt amb els seus mestres un projecte educatiu bo i de qualitat, el de l'escola pública amb lletres majúscules. A més les seues gents m'han permés conéixer-los a fons. Els seus costums, les seues històries, moltes d'elles orals, en boca dels més majors. Una cosa molt interessant per a mi. També en L'Eliana he desenvolupat les meues inquietuds artístiques com el ball i el teatre, entre altres coses. He sigut Dolorosa i participe en la intensa vida cultural del municipi. I ara sóc una persona feliçment jubilada amb una agenda repleta d'activitats per desarrollar". Què significa per a tu L'Eliana, Modesta? "Sense renunciar al meu poble d'origen al què em sent molt vinculada, L'Eliana és sens dubte, el lloc en el que pense continuar vivint. Este poble ho té tot".