Porte ací 29 anys, és on han crescut els meus fills, on he tingut grans experiències educatives i on he fet una gran colla d'amics.
Molts el coneixen a l'Eliana perquè ha estat el seu professor en el col·legi Verge del Carme, o perquè li ha donat classes de ball, o ha fet teatre amb ell, o perquè ha estat company de Clavaria, o perquè forma part del Centre d'Estudis Locals, o inclús perquè ha llegit el seu conte del Cocollibre o l’ha escoltat contar contes. I és que, encara que no va nàixer en l'Eliana, forma part del seu dia a dia des del primer moment en què va arribar ací.
Jordi García és natural de Caldes de Malavella, un poblet de Girona, però amb tan sols 3 anys es va traslladar, junt a la família, a València a causa del treball de son pare. De molt xiquet ja evidenciava eixa calidesa i sensibilitat que el caracteritza passats els anys. "Des de molt menut m’agradava molt ballar, anar a les sales de ball de l'època, amb els meus pares, i endinsar-me en eixe món. Recorde en la pista de ball estar rodejat de les teles dels vestits de les xiques, els colors, les sensacions i encara se'm posen els pèls de punta", explica emocionat. Encara que mai va deixar de ballar, i de cultivar altres arts com la pintura i l’escriptura, la seua verdadera passió sempre ha estat l'educació. "Crec que tot va començar un dia en què un amic em va comentar que havia anat de monitor en un campament per a un centre de protecció de menors. Era el centre San Francisco Javier de València i quan vaig entrar allí per primera vegada se’m va caure l'ànima als peus. Hi havia xiquets amb molta falta d'afecte, d'higiene i de les necessitats més bàsiques. Em va impactar tant que vaig decidir anar allí com a voluntari tots els caps de setmana. Vaig començar dibuixant amb ells, fent-los participar en obres de teatre i guanyant-me, a poc a poc, la confiança de la institució. Vaig estar ací cinc anys i fins i tot vaig acabar portant a molts d'ells de campament d'estiu encara que alguns, més preocupats pels diners que pels xiquets, van intentar impedir-ho", comenta. Un camí educatiu que va començar en aquell moment i que li ha portat a ser mestre en diferents llocs i també formador de professors, quelcom que també li fascina.
"En els 38 anys dedicat a l'educació he treballat gairebé en totes les etapes educatives. Un grapat d'anys he estat dedicat a l'educació de discapacitats i alumnat en risc social en barris marginals o institucions. Durant nou anys vaig estar dedicat a la Formació del Professorat, quatre anys com Assessor d'E.I. i Primària i cinc anys com Director al CEFIRE de Godella. Els deu últims anys de professió vaig treballar en Formació Professional, al Cicle Formatiu de Grau Superior de Serveis a la Comunitat a València. He impartit cursos i seminaris, conferències i participat en Jornades i Congressos d'Educació tant a la Comunitat Valenciana com en altres Comunitats Autònomes. A més soc autor dels ‘Contes del cocodril’ (Ed. Denes) i altres publicacions literàries”, explica.
Si alguna cosa traiem en clar quan conta la seua llarga i activa vida, és que, on Jordi ha estat present les coses no han continuat essent com abans de que ell apareguera. "M’he trobat pel camí amb moltes persones que han canviat el seu punt de vista o s'han atrevit a fer coses d'una altra manera, sobretot professors, i això és el que més em gratifica. També trobar xiquets o antics alumnes que em manifesten afecte, que se’n recorden de mi, que em diuen que els vaig ensenyar alguna cosa que ha estat important per la seua vida, sobretot que es varen motivar i gaudir d’aprendre. Eixa és la millor de les recompenses".
Els qui el coneixen, saben que Jordi és una persona activa, que intenta portar les coses més enllà, encara que siguen complicades. "Pense massa, sóc molt crític, primer amb mi mateix i això a vegades em passa factura. Em resulta fácil empatitzar amb la gent, estime a la gent i això és bo i al mateix temps complicat. Sempre he estat pendent dels més desfavorits, dels que necessiten, de millorar les coses. M'ix de forma natural, no sabria explicar per què, però ho he fet tota la vida i encara que siga des de la meua xicoteta parcel·leta seguiré fent-ho. És la meua militància".
En la facultat Jordi va conéixer a la seua inseparable Modesta, amb la que va tindre dos fills -Jordi i Marina- i amb la que va compartir col·legi una vegada instal·lats en l'Eliana. "Vaig estar de professor en el CEIP Verge del Carme i del IES de L’Eliana, dues experiències molt enriquidores. Al CEIP Verge del Carme és on vaig crear el personatge i el conte de Cocollibre per a animar els xiquets a la lectura i enguany complix el seu 25 aniversari. Després quan vaig passar a ser formador de professors ho vaig donar a conéixer entre els docents perquè ho provaren amb els seus alumnes i per això ha tingut tant èxit i molts xiquets i mestres de tots els col·legis del País Valencià el coneixen després de tants anys", comenta orgullós. "Va ser una època molt bonica. Recorde que també donavem moltes classes de ball i erem propietaris de la sala de ball 'Valencia Swing'. Ara ho pense i no sé com Modesta i jo arribàvem a tot", diu rient.
Per a acabar esta entrevista li fem la pregunta de rigor d'esta secció. Què significa per a tu l'Eliana, Jordi? "Porte ací 29 anys, és on han crescut els meus fills, on he tingut grans experiències educatives i on he fet una gran colla d'amics. Modesta i jo sempre hem volgut formar part activa d'este poble i crec que ho hem aconseguit".