Ramón Chisvert Ballester va nàixer a l'Eliana al carrer Puríssima i en plena Guerra Civil, un 4 de setembre de 1939. Fill i nét d'elianers, els seus pares són Pilar Ballester i Luis Chisvert, el Gat 1 -com li coneixen tots- és el quart de cinc germans, Pilar, Amparo, Luisa i Luis. Ramón és un destacat pilotari valencià, com el seu pare en els seus temps, el seu germà menor "el Gat 2", i ara també el seu nét, que també sembla portar la pilota valenciana en el seu ADN.
Al seu pare, al seu germà i a vostè se'ls coneix amb el sobrenom de 'El Gat' tant en el poble i en el món de la pilota valenciana. D'on ve aquest malnom?
La veritat és que no tinc ni idea. Hi haurà segur alguna raó en el poble pel que ens sobrenomenen així però no m'he detingut a preguntar el per què. Costums de la gent.
Què té la pilota valenciana, un esport al que ha dedicat pràcticament tota la seua vida?
Li'l podria resumir en una frase: Ho té tot. És tècnica, és força, però sobretot és esforç. Li he dedicat a la pilota més de 50 anys de la meua vida. Vaig començar amb 11 o 12 anys a jugar amb els meus amics en el carrer i després, cada diumenge, allí on hi haguera un trinquet. No ens importava caminar quilòmetres per a anar a jugar. Anàvem a La Pobla, a Benaguasil, a Paterna, o a Llíria i Burjassot caminant. I si agafàvem el tren era quasi sempre sense bitllet, a l'aventura. No m'ha importat trencar-me els dits jugant. Me'ls embolicava amb trossos de canonada en forma de volanderes i un cataplasma de vinagre i all, o amb planxes fetes amb fulles d'afaitar. Tot era molt artesà com la pròpia pilota sempre feta de cuir. La pilota valenciana és un esport, és un art i és un joc entre cavallers.
Era un esport que es practicava a l'Eliana de la seua infància?
Sí. Sempre s'ha practicat aquest joc en el poble. Jugàvem en el carrer El Molí o en el carrer Sant Teresa. El frontó estava en el magatzem del restaurant Marco en El Carreró. De fet hi ha uns quants pilotaris molt coneguts que són de l'Eliana. El poble va ser durant anys la casa de campionats de pilota.
Quan es va iniciar com a professional i perquè?
Als 17 anys quan vaig passar a jugar al trinquet de Pelayo a València. Açò ja van ser paraules majors. Significava que havia passat a professional. Ja era “artista”. Fonamentalment la pilota va ser un mitjà de vida. El meu pare va morir just en aqueix moment i es va convertir, a més d'en una afició, en una forma de guanyar-me el sustent i ajudar a la meua mare que s'havia quedat vídua i cosia uniformes i micos. Quan em van cridar a files i vaig haver d'anar-me 16 mesos a Eivissa, a fer la mili, ho vaig passar molt mal. Em va fer molt de mal. Jo desitjava que m'haguera tocat qualsevol poble a València per a seguir jugant però no va ser així. A Eivissa no hi havia ningú que jugara perquè simplement aquest esport allí no es coneixia.
Vostè va començar a treballar amb el seu pare abans, amb 12 o 13 anys.
Sí, clar. Érem la generació de la postguerra i el fam estrenyia. No sabíem què hi havia entre el melic i l'esquena. El meu pare es dedicava a l'estraperlo perquè poguérem menjar. També durant molt temps vam estar en el tema dels cucs de seda en les moreres en Beniferri. També ens anàvem fins a Nàquera i Massamagrell. Algun temps després vaig treballar en un taller i muntatge d'aparells elèctrics per a Iberdrola. Van ser anys difícils.
Com recorda aquella Eliana de la seua infància?
Recorde els carrers a l'hivern sempre plenes d'aigua. Els carros movent-se entre el fang i els poals per a arreplegar el fem de l'animals. Eren quatre carrers sense asfaltar. Res a veure amb la dels meus fills i molt menys amb la dels meus néts. Però encara així ens ho passàvem bé.
I va arribar a estudiar?
Vaig fer el que vaig poder en aquells anys perquè vaig començar a treballar amb els meus pares en el camp. Recorde que a casa de Donya Petra, la dona del practicant, allí em van ensenyar a multiplicar. A la divisió ja no vaig arribar. Tot el que sé ara ho he après per mi mateix.
Quants fills i quants néts té? S'han interessat per la pilota?
Em vaig casar amb Paquita Espinosa Montaner en 1965. Amb ella porte tota la vida i tinc tres fills. Dues xiques i un xic, Ramón, Paquita i María José. Tinc també 5 néts. El meu nét major Toni, estudiant de medicina, si que li dóna a la pilota.
Li ha donat algun consell al seu nét?
Que gaudi. Que jugue tot el que puga i que ho passe bomba.
Molts anys i un gran palmarès el seu. De què jugava i en quina modalitat de pilota?
La meua carrera es va desenvolupar entre els anys 60, 70 i 80 principalment, coincidint amb els millors jugadors i anys d'aquest esport a València. Jugava en la modalitat d'Escala i corda de “mitger”. Després vaig passar a ser “punter i foumarxador” del trinquet de Pelayo.
Com definiria el seu joc?
Bé no ho dic jo -explica amb picardía i orgull- sino que ho pot mirar en la wikipedia. Diuen de mi que tenia un fort colp de volea, que tenia potència i un estil elegant. He sigut Campió Nacional d’Escala i Corda en 1966, 1973 i 1980 i Subcampió Nacional de la mateixa modalitat durant els anys 1974, 1975 i 1982.
Què bons records té de la seua època daurada i quan va deixar la pilota?
De la pilota tinc els millors records de la meua vida. Perquè la pilota ha sigut la meua vida. Em vaig retirar fa 12 anys, farà el pròxim 8 d'agost. Tenia 65 anys i em va donar una angina de pit pel que vaig haver de deixar-la. Va coincidir amb la meua jubilació. Ja he dit a tots que en la meua làpida posen la meua foto de pilotari.
Creu que se li dóna la suficient importància a aquest esport autòcton?
Sempre hauran aficionats a la pilota. Però cal recolzar aquest esport al màxim i potenciar-ho. És un esport molt especial, amb unes connotacions culturals molt importants. El meu somni és que se seguisca jugant. Que es retrasmita com en temps de canal 9, per la televisió. Que hagen trinquets en condicions perquè els joves esportistes valencians coneguen aquest joc entre cavallers i que cresca l'afició com en el futbol. Per açò iniciatives com la d'exposició que està aquests dies a l'Eliana em semblen molt bones. Ajuden al fet que es conega i no es perda ni l'afició ni el joc.
Hi ha algú pilotari que admire?
N'hi ha molts. Però li diria Novellet que és com Messi, un artista. I el Genovés, que és el Ronaldo de la pilota. Força i poder.
Per a acabar aquesta entrevista diga'm què significa per a vostè l'Eliana.??
El lloc en el qual sempre viuré i en el qual també moriré. L'Eliana és la meua vida.