MONTANER NO ÉS COMPROMÍS

Usurpant esperances

Si és vosté un dels 618 ciutadans que van votar  Compromís a les recents eleccions generals, o està entre els 1919 que van votar Compromís-Bloc-Iniciativa-Verdsequo a les autonòmiques, és natural que estiga pensant a votar Compromis per l'Eliana en aquestes properes eleccions municipals. Al meu parer, s'equivocaran. Perquè la trajectòria política de la persona que encapçala aquesta candidatura ha demostrat, al llarg de la passada legislatura, respondre no tant als valors ni als ideals d'aquest grup polític, sinó més aviat, pense jo, als seus propis interessos personals.

Vegem-ho. Crec que fer-se amb el control d'un partit polític en un poble amb el nombre d´habitants de l´Eliana resulta prou fàcil. Als grups majoritaris, el nombre d'afiliats actius potser arriben, amb generositat, al centenar. Entre els més xicotets, hi ha dificultats fins i tot per a constituir una llista electoral de 17 possibles regidors amb militants propis i actius.

Ensenyorir-se d'una marca política en alça, com era Compromís a l´any 2015, no degué resultar massa difícil per al clan familiar que encapçala Isabel Montaner. Es va llevar del mig a tots els membres del Bloc que formaven part d'aquest grup i sense cap activitat política prèvia  coneguda,i pujada a la cresta de l'ona en la que hi era la formació en aqueixa època, es va trobar, quasi per sorpresa, amb dues regidories. 

Els fets que hem presenciat durant aquests quatre anys avalen, al meu parer, la tesi que la regidora Montaner ha utilitzat els vots rebuts, en el seu propi interés personal i no tant per a defensar els objectius dels electors que la van votar.

Repassem:

Els vots de Compromís van permetre investir a l'alcalde Torrent,amb el previ acord d'un programa comú de govern, del qual es va excloure Esquerra Unida, soci tradicional del PSOE durant totes les legislatures anteriors.

Però quan va arribar el torn del repartiment de responsabilitats i sous, la Sra. Montaner es va pujar a la parra de les exigències i gairebé una setmana més tard de la investidura, anunciava el trencament de l'acord (millor dit, va pretendre que semblara que havia estat el PSOE el que trencava, i és aquesta la primera discrepància amb el mitjà en el qual escric, perquè la notícia es va titular amb la veritat i no amb el titular que ella pretenia. I ja posats, els contaré que el divorci total es va consumar un dia més tard, quan una de les nostres redactores li va preguntar en roda de premsa, si la decisió de trencar un govern d'esquerres no defraudaria als seus electors rebent les increpacions corresponents. La consegüent publicació en aquesta secció, d'una crítica a la maniobra (veure https://vivaleliana.com/index.php/el-aguijon-la-eliana/3408-multipartito) va arruïnar la relació per sempre més. A partir d'ací, hem sigut objecte prioritari de la seua malvolença i maledicencia expressades de formes diferents). Punt i apart.

Tornem als fets. La Sra. Montaner amb despit, es passa a l'oposició. I quina mena d´oposició! Oposició de: “us aneu a assabentar del que costa una pinta per no donar-me el que volia!” Del programa? Nooo… Del sou.

Hi ha una anècdota curiosa d'aquells dies que reflecteix bé la realitat. En un dels primers Plens de l´any 2015, Montaner promou que els Plens es facen cada mes en lloc de cada dos mesos “per a fomentar la participació ciutadana” … i de pas, cobrar dieta doble.

L'equip de govern – en aquell moment PSOE amb Esquerra Unida – Els Verds als qui el PSOE  ha recorregut una vegada més per a tindre majoria – s´ho olora i accepta la proposta, però redueix les dietes per ple a la meitat, deixant les coses més o menys igual. Montaner en aquell ple – està gravat – es queixa amargament i verbalitza: “Clar, a vostés no els importa perquè com jo sóc la més pobreta…” Cal anar als plens per adonar-se d'aquestes coses i al·lucinar.

I una relliscada. Al escriure en el malmés Eliana 2000 se li escapa “en la meua nova professió (de política)…” Maleït subconscient!

L'oposició de Montaner a un equip de govern d'esquerres que pretén portar endavant el programa amb el qual ella mateix va investir a Torrent és tan dura que empal·lideix i invisibilitza el PP que assisteix incrèdul a l'espectacle. Mocions i més mocions – sempre en temes només de boca -, eixides de to i fins i tot amenaces de recórrer als jutjats. Passen, passen i vegen els plens gravats.

I de cop i volta ,any i mig més tard, l'alcalde Torrent anuncia un acord per a integrar Compromís a l'equip de govern. Es vol fer veure que el Pacte del Botànic els ha fet un toc  d'atenció, però la realitat és molt més tronada i prosaica: entre Torrent i Lorente no hi ha química; l'alcalde no dorm tranquil perquè depèn d'aquest vot per a tindre majoria i decideix, segons pense jo, comprar-li els dos vots a Montaner. He opinat reiteradament que això va ser una compra – venda - perquè el paper de canvi no va tindre res a veure amb una acceptació d'eventuals propostes de l'oposició de Compromís. Es va signar l'anomenat Pacte del Virrei, que era una simple còpia del qual es va pactar en la investidura. El que va canviar substancialment va ser l'assignació a Montaner de tres àrees de responsabilitat de les quals no va voler saber res l´any 2015 – “perquè no hi havia treball per fer en aquestes àrees” - amb una dedicació del 80% i un sou de 38.400 euros anuals, és a dir 3.200 euros nets al mes en 12 pagues anuals. Es va acabar l'oposició. Ara toca manar i cobrar. I de pas, tots dos van tornar el favor a Esquerra Unida – Els Verds, deixant-los manifestament al marge de la jugada, en una actuació allunyada de qualsevol ètica i d'un mínim de dignitat política.

De la manifesta incompetència de la regidora en la seua gestió de les àrees d'Igualtat i Transparència no els parlaré perquè he tingut l´ocasió d'opinar amb escreix en el seu moment en aquesta secció i no és el tema fonamental d'aquest Agulló – encara que no és aquest assumpte menyspreable quan es pensa votar a un gestor públic.

Pel que fa a la seua proximitat a l'ideari Compromís, basta recordar l'abandonament durant mesos del Pla d'Igualtat, finalment destrossat; les constants diferències amb Marietes, l'única associació LGTBi del poble; la increïble i deliberada opacitat en l'àrea de Transparència, reiteradament denunciada i reiteradament admesa però sense solucionar mai; els retrets del CEL al nul treball en Promoció Lingüística; o la soterrada manca de sintonia, per prepotència, amb funcionaris i treballadors de l'Ajuntament. Tot molt d'esquerres, molt d'igualtat, molt de transparencia, molt de defensa del valencià i molt de sintonia amb els treballadors. Molt de Compromis.

Els puc assegurar que entre els vuit candidats a l'alcaldia, hi ha alguns que, al meu entendre, representarien l'ideari i els objectius de Compromís molt millor que la senyora Montaner.

Aquest diumenge, ací els tenen.  

Germán López-Guitián

23/05/2109