Tots els camins tenen dues vores i un mig, i el perill sempre està en les vores, una potser la sèquia i l’altra el fangal d’un hort regat. Ens deia un mestre meu, “Som un País pendular”, o no tenim res o se’n eixim per les costures.
En el món comercial hi ha nivells, però sols dos, el dels Poderosos i el dels de a Peu, el que passa és que el nivell dels forts els fa obtindre uns beneficis que van a parar a les butxaques de les multinacionals i els dels petits es queda a casa, a la casa dels qui tots els dies lluiten per sobreviure, aportant no sols uns bons elements per al comprador, sinó una cosa molt important, la reversió dels seus guanys en el propi municipi.
I tot açò ho saben ben bé els qui accepten la implantació dels MACROCOMERÇOS de forma desaforada, sense parar compte del mal que fan al teixit local, a la gent treballadora, a les relacions familiars, al: “BON DIA, COM ET TROBES?”
Desconec, cas d'esser cert, com s’ha gestat aquesta implantació en un poble que, no arribant als 20.000 habitants, en té diverses àrees comercials de mitja dimensió, i una altra de grans dimensions, mentre els petits comerços locals de tipus familiars van sentint-se ofegats. Així va morint-se el teixit social arrelat al poble i la seua història.
A on tirem Cavallers? Si ens guanyen aquest quinze haurem perdut la partida.
(Un que no té cap comerç però que estima aquest poble, que no essent el meu de naixença, em va acollir en triar-lo com a EL MEU POBLE)
Víctor Iñúrria
17/02/2017